Poemes

Cristina Company

Camins de vi

Des del bell mig d’un turó,
observo una tela de ceps
il·luminats pel sol de migdia...
 
Vull ser Garnatxa blanca.
 
Aquest paratge m’encisa,
em pren la malenconia,
avui hi trobo dreceres...
 
Seré Moscatell d’Alexandria.


                                        (2n premi als Premis Poemestiu La Vinyeta 2018)
Vés al poema sencer
Cristina Company

Desig des de Cap Roig

Avui obriré mil llibres,
i et llegiré a cau d’orella
els mots que vols sentir.
No vull viatjar sola,
entre onades recent escrites,
ni navegar mar endins
amb paraules només dites.
Vull naufragar acompanyada
de pàgines viscudes.
Vull viure intensament
prop les mans que m’acaricien.
I sentir-me una sirena
asseguda entre unes roques,
mentre canto dolces notes
d’aquelles Havaneres.

                                          (2n premis als Premis Poemestiu 2018)
Vés al poema sencer
Tanit Amorós

Respira

Respires
perquè tens el mar a dintre
la brisa
el suspir que s'endinsa
i et renta l'ànima
i la carícia encomana.
 
És difícil no acabar boig
en aquest món de bojos,
on mana la pressa,
el judici,
on mana el futur
i el “saber sacrificar-se”
 
Però trobes temps,
per respirar
i sentir el mar
a les entranyes.

                           (3r premi als Premis Poemestiu 2018)
Vés al poema sencer
Salvador Espriu

L'onze de setembre de 1714

Almenys ens han deixat
L’honor de caure sols.
En la desesperança,
Acceptem la foscor.

Demà retornarem
Al treball, a l’esforç.
Dreçats, hem de cavar
Als bancals de la por.

Aprofundim rars pous
Als orbs ulls de la mort.
Enllà d’aigües llotoses,
Terra bona, llavor.
Vés al poema sencer
Marina Antúnez

Vora l'aigua

Com el mar que abraça el sol rere l’horitzó blau
el tiet s’asseu a la popa de la nau
i amb mans cansades subjecta una canya vella, 
mirant la mar, que s’allunya mentre un peix neda,
la llum groga ara ja és roja i decau,
i ell jeu tranquil, i somriu, perquè el raig de sol s’ha fet suau,
ja fa falta menys per tornar a estar amb ella,
la lluna més blanca, la més bella.



* Per al meu tiet Jordi
Vés al poema sencer