Poemes

Maria Mercè Marçal

Sota aquest vent

Sota aquest vent s'aviven
calius d'antigues xeres mal colgades...
Estrany cal.lidoscopi
on el que és vell es torna neu intacta
- oferta a tu, perquè hi deixis petjades
i en sollis la puresa massa eixorca -
i on el que és nou perd llei d'estrangeria...!

En tu estimo tot el meu passat
congriat en un sol nom ritual:
els ravals foscos del desig, el mal,
la mar assolellada i el bressol.
Cada tombant del teu cos m'alimenta
d'altres paisatges que l'oblit no fon:
el foc encén de nou cada campana
i es clou l'enyor, en retrobar-los vius,
fets carn en tu, i tu els dónes sentit.

No esborraria cap revolt, cap culpa,
cap rastre de coltell, ni l'ombra de l'estrall,
ni el desert ni la sang sembrada arran de duna,
morta, ni els verds oasis delmats, ni cap miratge,
ni el crit fosforescent dels ossos que els xacals
han rostat i abandonen cansats...:

Prenc el camí que m'ha portat a tu.
Vés al poema sencer
Enric Casasses

Episodina

Mireu quin cas que va passar no sota un pi
que va ser cas barceloní barceloní
a una parella que baixava eixample avall
a una hora de bastant de guirigall

Just que passaven per davant de la cangrí
ella va dir digues que sí digues que sí
i ell va dir sí però però però però
ja saps que no daixò que no daixò

Un antropoide que s'estava per allí
va ensumar carn esbufegant com un garrí
la bava li va caure barba avall
just quan passava un operari amb un mirall

Tu no estàs bé, que ella seguia, no estàs bo
just quan passava un gat fugint d'un assassí
vestit de gossa ja del tot fora de si

Malament rai pensà el goril.la amb un badall
i l'operari que xiulava cantà un gall
completament angoixantment fora de to
seguit d'un greu renec amb veu de tro

Va quasi caure ensopegant amb el felí
i el mirall sí, va tocar terra, i un bocí
surt disparat i va de dret a fer-li un tall
al dit pelut del cap pelat cap de carall

Llavors el gos sense saber què feia o
ben dirigit com per un màgic ultrasò
clavà les dents al dit sagnant del mal veí
i així la parelleta del perill s'escapolí

Mentre ell deia que sí però però però però
bé prou que ho saps que no dallò
i ella dient digues que sí digues que sí
just quan tombaven el cantó de la cangrí
Vés al poema sencer
Daniel Ruiz-Trillo

Ets la calidesa

Ets la calidesa que em cal,
l'abril de la tardor
i la llum de la nit.
Ets la fruita de tot l'any,
braç acollidor
i fugida del parany.

Així m'agrda tot. I més.
Vés al poema sencer
Maria Mercè Marçal

Llengua abolida

Com l'assassí que torna al lloc del crim
havent perdut memòria i oblit
i en el llindar troba qui creia mort
i se'n fa esclau sense saber per què
i es torna gos, i li vetlla el casal
contra la mort, contra aquest lladre absent
que pot robar-li el preu del seu rescat,
així tornava jo al lloc de l'amor.
Vés al poema sencer
Daniel Ruiz-Trillo

La llum dels teus ulls

La llum dels teus ulls
em recorda els dibuixos de manga
de la façana d'una antiga discoteca
del Vallès,
on mil adolescents feien cua
per aixoplugar-se d'aquesta
pluja que cau lenta
però persistent.
Mentre escolto la trompeta 
del gran Amstrong,
recito vint-i-dos versos,
un per cada parpella dels teus ulls.
Vés al poema sencer