Poemes

Quim Ponsa

L'onada

M’he recargolat sobre mi mateixa
per oferir-te bellesa i per estimar-me.
He estat una més de moltes,
essent també tant efímera 
com un sospir o una llàgrima.
Tu, brillant, ràpid i audaç,
has caçat l’instant al vol
aconseguint fer-me eterna.
Has fet miraculosament de Déu
convertint-me en immortal.
Vés al poema sencer
Quim Ponsa

El filat

Varem marxar, frontera enllà,
per on el vent arrossega la pols.
Varem deixar enrere la terra,
els amics, les cançons, els dies,
les corrandes, de tots els exilis.
Tant sols la nit gelada i fosca
i el cant monòton dels puputs
acompanyaven la caminada 
lenta i trista cap al no res.
Deixàvem enrere els faristols
d’aquelles cançons de resistència
i els fulls de partitures vigoroses
enganxades als filats punxeruts.
Deixàvem enrere records i alegries,
tristors, banderes i feines a mig fer,
un país, una il•lusió, una república...
Ho deixàrem tot emmerdat
en el femer d’un país intolerant,
d’un estat enfeixistat en si mateix,
i més gris , i molt més pobre.
Potser tornarem i els filats
s’hauran rovellat com la il·lusió.
La única esperança, serà la flor
que resisteix valenta l’embat 
de tots els ultratges.
Vés al poema sencer
Marc Freixas

Estripaven el paper

Estripaven el paper
a la vora del foc. 
Però aquella llenya
que tot ho feia cremar,
també semblava tenir consciència. 
Com si fer cremar el paper
fos prou important
per tenir ben present,
que a l'hora de la veritat
els records perduren, abastament, 
amb tota la plenitud,
amb tota la consciència...,
amb els ulls encesos per no oblidar.
Perquè sempre hi ha algú que n'és conscient,
que no pot amagar la mirada enllà del foc...,
que per més que no ho vulgui reconèixer,
sap amb certesa, que tota la veritat,
tard o d'hora, acabarà amb el dubte.
Vés al poema sencer
Agustí Bartra

Davant el mar, a Center Island

Mira i recorda. Encimbella aquest mai
del moment que t'assalta. Oh batega, mirada,
i contempla cor meu, aquesta aigua ajaçada
     dessota tant d'espai!

Mira i recorda. Emporta'ta aquest vent
     lacerat de gavina,
aquesta llum que ajeu sos esquelets d'argent
dintre trèmuls sepulcres d'algues i sorra fina.

Mira i recorda. El sol deixa en la neu
els seus esclops vermells, una barca deixonda
     un somni d'au i fronda,
i passen núvols blancs... Tot roman i és adéu!

Oh sobretot recorda! Viu per la teva estela.
Car la flama és senzilla, com senzilla és la vela.

Vés al poema sencer
Marc Freixas

Hi havia la terra promesa

Hi havia la terra promesa.
No la que creu en un déu.
No la que mata en nom de déu.
Perquè hi ha una terra
que trepitges cada dia,
que t'ofereix el lloc de tu,
d'on vius per ser-hi,
per calmar la set,
per trobar-te sempre...,
per on la llengua et neix.
Però hi havia la terra promesa,
la que feia el bé etern,
que mai tenia un no.
Tot ens commou.
Tu també ets.
Vés al poema sencer