Albert Carrasco

Conegut com a IMBERT DE SANTANDREU. Ciutadà de Vilafranca del Penedès i nascut el 22 de Maig de 1955.

Poeta i prosista.També té una vessant d´artista plàstic amb varies accions artístiques amb la tècnica de l´environnement o l´”arte povera”, exposicions col.lectives i individuals i alguns premis : Treballa fonamentalment la tecnica del collage i els poemes-objecte dins l´art conceptual.

1r premi concurs puig missa de poesia, Sta.Eulàlia des riu-Eivissa,2004.

Englatina d´Or als jocs Florals de Lliçà d´Amunt,2004.

Publica el seu llibre OMBRES XINESES, ed.Omicron,2008.

1r Premi de poesia Joan Mañé i Guillaumes, La Ràpita, els Monjos,2008.

1r Premi local, apartat pintura, Mostra artistica Sant Raimon de Penyafort, Els Monjos 2009

Publica el seu llibre COIXINERES D´ATZABEJA, ed.Omicron,2010.

Àlvar Escudero Pineda

Nascut un 4 d’abril del 92 a un petit poblet de l’Alt Empordà, Agullana. Des de petit ha estat fascinat per la música i per la practica dels instruments. Comença a escriure amb fins musicals, per tal de composar les seves cançons. A poc a poc va descobrint una ànima més poètica a la qual dedica gran part del seu temps d’inspiració. Acabat d’iniciar-se en aquest àmbit espera progressar adequadament i millorar la seva faceta poètica.

Amadeu Bergés
Àngel Rodríguez
Poeta, escriptor i dirigent empordanès. Fomenta la música, l'art i, en general, la cultura des de diversos fronts. És un escriptor molt prolífic i brillant. Ha publicat tres llibres de poesia a l'Editorial Emboscall. Forma part de versos.cat i, a més, és un dels membres més actius, sobretot a l'hora de recitar. El seu nomartístic és Àngel Custodi. El 2011 ha publicat el poemari Infraflor.
Anna Fenoy
Nascuda a Igualada i vilatana d'Els Hostalets de Pierola, d'on és vicepresidenta del Casal Català. Acabant la Llicenciatura d'Humanitats a la UPF i estudiant Comunicació Audiovisual a la UOC. Després d'haver estat vocal de diversos projectes -entre ells Atxiiís- i d'haver estat col·laboradora en televisió i ràdio (XTVL i Com Ràdio), decideix traslladar-se a Londres, on s'hi amaguen fets que només podem conèixer si algú ens els explica.
Antoni Casals i Pascual
 L'Antoni Casals i Pascual va néixer el 8 de juliol de 1959. El seu aprenentatge va estar marcat
 per la col·lecció de llibres de L'Escorpí­. El seu primer recull data de
 l'any 1976, quan encara no tenia 17 anys.
 L'any 2006 va quedar finalista del Concurs de Poesia convocat pel portal
 Joescric.com. El 2007 veia la llum el seu primer llibre publicat en paper:
 Els murs de l'odi (Ed.Òmicron), al qual van seguir successivament "Al
 costat dels xiprers que mai no ens faran ombra"
(Ed. Òmicron, 2008), "La
 mirada de la gàrgola"
(Ed. Òmicron, 2008) i "Una obstinada imatge" (Ed.
Òmicron, 2009).
 L'any 2010 publica "L'angoixa de la fulla abans de caure" (Bubok), i "El
 dilema de Faust"
(Òmicron).
 Des del 2007 ha participat en diversos llibres col·lectius: Erotisme som
 tu i jo
-recull de poesia eròtica de Relats en Català  (Emboscall, 2007),Totes les baranes dels teus dits (Petropolis, 2009), I Mostra Oberta
 de Poesia d'Alcanar
(2010), Poetes a la Xarxa (Poems and blogs, 2010), II
 Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar
(2011), Abraçada a la meva pròpia pell
 (Lo Càntich, 2011).
Assumpció Estarriol

Des de fa molts anys la poesia és molt important a la meva vida, ocupa un lloc, un espai com la família, les amigues, els amics, la feina... És com tenir un paisatge on sé que puc anar a reposar, a refer-me, a escriure, a llegir o a escoltar altra gent que recita. Per això participo en els recitals de Poesia de Figueres, Navata, Pedret i Marzà i a tot arreu on em conviden.

M’agrada organitzar recitals i fa 12 anys amb un grup de gent portem a terme la Vetllada de Poesia a Avinyonet de Puigventós. També vaig formar part de l’organització de la "Nit de Poesia i Sentiments" amb col·laboració de l’ONG, A.C.A.S. i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, des de l’any 2003 al 2008.

He fet la lletra de la sardana "L’Empordanès" musicada per Joan Escapa, gravada en un CD per la Cobla Ciutat de Girona.

Vaig néixer el 18 de maig de 1951 a Girona, he viscut molts anys a Figueres i actualment visc Avinyonet de Puigventós.

Escric poemes des de que era molt i molt jove i, la meva poesia ha anat canviant amb mi, amb els anys les experiències i els sentiments.

A partir de l’octubre del 2010, ( la mort va entrar a casa a buscar el meu marit) la meva poesia ha canviat, no sé cap a on irà, però el que sí sé, és que és un camí, una manera de fer que m’acompanya i no em deixarà mai.

Begonya Pozo

Begonya Pozo (València, 1974) és fundadora del premi de poesia César Simón -nascut el 2001-, així com de l'Aula de Poesia de la Universitat de València -creada l’any 2002 i que actualment dirigeix. També ha estat responsable de l'Aula de Poesia en valencià de la Universitat Politècnica de València entre 2004 i 2009.
Pel que fa a la seua obra literària ha publicat El muro de la noche (Germinal, València, 2000), Tiempo de sal (Edicions 96, Carcaixent, 2004) i Poemes a la intempèrie (València, 3i4, 2011). Les últimes propostes poètiques es publicaran pròximament en edicions bilingües espanyol-català i italià-català. Ha estat inclosa en la Compagnia delle poete (
www.compagniadellepoete.com) i els seus poemes han estat traduïts a diverses llengües. Al seu bloc http://begonyapozo.blogspot.com es poden tastar algunes de les seues últimes creacions inèdites.

 

 

Carles Renau
Vaig néixer a Castelló de la Plana una matinada del 29 de gener de 1980. He viscut tota la meva infantesa a Vilanova d'Alcolea i actualment compagino l'estudi de filologia catalana amb la poesia, la música i altres cabòries.

Poèticament em fascinen Brossa, Antoni Albalat, Maria Mercè Marçal i Carme Riera. Musicalment Goran Bregovic i qualsevol cant a/de la terra (sigui d'on sigui). "A cause d'elle" i "Tres colors: Blanc" si hagués d'escollir dues pel·lícules. Podeu trobar alguna cosa meva en dos reculls, un dels quals "L'antologia de joves poetes catalans", encara no ha sortit a la llum i el segon "La catalana de lletres".
Carme Folch
Carme Folch (n. 1978). Llicenciada en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona. Actualment treballa com a escriptora, dramaturga,  redactora i  traductora freelance. Col·labora amb mitjans de comunicació com DiariMaresme.com o la revista literària A Contrapalabra (Verbalina) on publica els seus escrits, poemes i crítiques culturals. Ha escrit relats curts (“La Casualitat”, “Vodzkaman”...), contes (“La noia ocell”)i poemes en català, castellà i anglès. En breu publicarà el poemari en català “Petjades de l’ànima: vida, teatre, amor i pàtria” poemes escrits en un estil lliure però amb un significat molt profund i emotiu.
Carme Pagès

La Carme Pagès és llicenciada en Filologia catalana per la UOC. Ha fet de correctora i de professora de llengua catalana. És en la poesia i en l’assaig literari que troba la seva via d’exteriorització més intensa. Al llarg del seu caminar poètic ha estat guardonada en diferents ocasions. Finalista al Premi Ciutat de Terrassa (1998); i ha rebut, entre d’altres, el Premi Mateu Janés – Montserrat Pujol, de Molins de Rei (1993 i 1998); el Premi de Poesia de la Nit de Sant Jordi de la Catalunya Nord (2004) atorgat per Òmnium Cultural de Barcelona. La Companyia Literària Ginesta d’Or de Perpinyà l’ha fet mereixedora dels premis: Aracel·li - Modest Sabaté (2005 i 2007); Francesc Català (2006); Flor Natural (2010); i  nomenada Mestre en Gai Saber (2011). Diferents compositors han posat notes musicals a alguns dels seus poemes, d’entre els quals Odiló M. Planàs (Monestir de Montserrat), Rosa M. Gratacós (Figueres), Joan Falgarona (Figueres), Xavier Falgarona (Figueres) i Carles Vidal (Barcelona). Per a la Carme la poesia no és un llenguatge sagrat, sinó un llenguatge humà que es realitza sempre en la memòria, encara que inventi per dignificar la realitat.

Carmen Moreno
Escriptora, articulista, blocaire, periodista i poeta. La Carmen és una noia curiosa de mena i menuda. Va i ve, però sempre torna. Ha estudiat Comunicació Audiovisual i ara s'ha decantat per l'Antropologia. Què li agrada? Escriure polièdricament, fer poemes vitals amb la seva càmera i un llarg etcètera.
Carolina Ibac Verdaguer
Sóc diplomada en Ciències Empresarials i actualment treballo com a docent de secundària en un institut públic.

Al gener del 2010 vaig publicar SOMNI TURQUESA, el meu primer poemari. Aquest és el primer d'una col·lecció anomenada Turquesa que esdevé al mateix temps que el transcurs del blog. El segon poemari, TURQUESA EN SOMNI, de la col·lecció es va publicar a la revetlla de Sant Joan del 2010 a Bubok, just a l'hora bruixa.

El meu segon llibre, TU ETS LA TEVA ESTRELLA, ha estat un projecte interactiu amb alumnes adolescents, de la mà de l'Antònia Lladonet, filòloga catalana i professora de secundària, d'un Institut públic de Mallorca que va culminar amb la publicació del llibre el juny del 2010 a Bubok.

He col·laborat una antologia poètica bilingüe, Xarnegos - Charnegos, editada per Sial Ediciones.

També he tingut la sort de col·laborar en una antologia poètica en castellà, Sonrisas del Sáhara editada per Parnass, publicat el Juliol del 2010
Clara Comas
Clara Comas Barenys (Barcelona, 1984). Llicenciada en Periodisme i Lingüística. Vaig començar escrivint en revistes (Nova Ciutat Vella, Revista NAT) i locutant a ràdios (Sants Montjuïc, FlaixBack) però poc a poc la poesia va acabar pesant tant, que vaig escollir feliçment, dedicar el meu dia a dia a viure envoltada de poetes! I això és el que he fet els darrers anys, treballar a l‘Aula de Poesia de Barcelona en l’organització d’activitats poètiques i conèixer l’ambient literari de la ciutat. Ara ja, el món de la literatura m’ha atrapat del tot, i actualment treballo a l’empresa Faerfeit, des d’on creem, produïm i gestionem tot tipus d’activitats literàries i artístiques, en general. Pel que fa a publicar, vaig ser recollida a l’antologia Quàntiques. 10 poetes en diferencial femení i espero algun dia deixar-me anar del tot i llançar-me a publicar en solitari.
Clàudia Viladrich
Secretària i cap de secció de música del setmanari digital El Demà, coordinadora de la CAL-Guinardó (Coordinadora d’Associaciacions per la Llengua), membre de la platarforma El Guinardó Decideix i, des de l’estiu del 2010, membre de versos.cat. Psicopedagoga i mestra d’Educació Primària, actualment treballant al Departament de Psicopedagogia de l’IES Angeleta Ferrer i Sensat, de Sant Cugat del Vallès. Autora dels poemaris “Pel forat del pany” (El Carro del Sol, 2001), “Clau de fa” (Edicions 96, 2002) i “Si fa sol” (Edicions 96, 2007).
Dani Ferrer i Esteban
Vaig néixer a Badalona (PPCC) el 28 de juliol del 1974. Escric poesies des del 1989. Amb cinc llibres publicats: Barreja ( Emboscall, 2007), Bareja barrejada (Bubok, 2009), Barrejades barrejàrem (Bubok, 2009), Barreja'm (Bubok, 2009) i  Màgica llum (Bubok, 2010)
Daniel Ferrer Isern
Nascut a Figueres (Alt Empordà, Catalunya) l’any 1979, Daniel Ferrer va llicenciar-se en els estudis de Filologia Catalana el 2001. Actualment, treballa de professor de secundària a l’escola Paula Montal, de Figueres, i col•labora en algunes publicacions, com el setmanari Empordà i la Revista de Girona. A banda de fer esport i de passar estones amb la seva esposa i la seva filla, és un lector voraç, de la Bíblia i d’altres obres de la literatura universal i catalana, i un afeccionat a l’escriptura. De moment, ha vist publicades en forma de llibre tres de les seves obres: Els amics d’en Dalinet (Bròsquil, 2004), La terra de Lavínia (Brau, 2009) i Esperances (Òmicron, 2010), i actualment està preparant un quart volum integrat bàsicament per minirelats i contes molt breus.

Daniel Ferrer és un entusiasta de la literatura, perquè permet imaginar les històries i crear-ne de noves. La literatura és motor de més literatura. En canvi, avorreix el cinema, que ja dóna les imatges i la història fetes. Si hagués de triar tres obres d’entre les de la seva biblioteca, sembla clar que les que mai no agafen pols són la Bíblia (sobretot el llibre d’Isaïes, traduït pel filòleg Joan Ferrer), l’Odissea d’Homer traduïda per Carles Riba i El carrer estret de Josep Pla.
Daniel Ribas
Qui sóc o què cerco, certament mai podrà ser dit. però tot i axí cerco i mullo el meu cap en les metàfores de l'existència a fi de no cloure els meus ulls en va.

M'anomenaren Daniel i jo em creguí el personatge assigat, tal va ser així que se'm v fer difícil acceptar l'inhòspit en mi per alliberar-lo de la presó d'una identitat mal enfocada... Jo volia ser jo!
Daniel Ruiz-Trillo
Escriptor, professor, periodista i articulista. Dirigieix des del 2007 el setmanari digital El Demà. Ha publicat més de 300 articles d'opinió a El Punt, Hora Nova, Rubricata, Llengua Nacional, El 9 Nou, Directe i Opinió Nacional. Autor dels poemaris Truc curt, Sal i vi, Sonets sonats, Una estona de sal, Partícules i versos, Fibromiàlgia i tu i Recer de versos. Ha publicat reportatges de viatges a les revistes Ciutat Nova, ExcursionismeMón Inèdit. Verbívor, ha estat citat a Verbàlia i a verbalia.com i ha fet conferències sobre jocs de paraules. Actualment, edita versos.cat, Es Debat i El directori.
David Caño
Neix a Olot l'any 1980 i des del 1998 resideix a Barcelona. Corn a poeta ha estat guardonat amb el Premi Amadeu Oller 2007 per "Barcelona" (Editorial Galerada, 2007) i amb el Premi Vila de Lloseta 2009 per "He vist el futur en 4D" (Editorial Moll, 2009) En aquests darrers anys, ha realitzat desenes de recitals arreu dels Països Catalans, ja sigui en solitari o acompanyant el cantautor Cesk Freixas. També ha col•laborat en diverses publicacions entre les quals destaquen Enderrock, Benzina, Illacrua, L'Accent i La Directa.
David Jiménez i Cot

 David Jiménez i Cot ha publicat un parell de llibres. El primer, fou un assaig titulat Com escriure poesia: Els mecanismes de la poètica i la seva comprensió figurativa, Sant Cugat del Vallès: Rourich, 2006 (pròleg de Josep-Francesc Delgado). I el segon, de poesia, Rellotge de Sorra. Granollers: Tarafa, 2007 (pròleg de Carles Duarte i Montserrat).

Ha traduït del català al castellà alguns poemes solts per a revistes i blocs literaris (del llibre Violència gratuïta, de Jordi Valls; del llibre Si em parles del desig, de Manel Alonso i Català...). Ha estat el curador de l'edició del recull de l'obra poètica de Carles Duarte i Montserrat, el qual acaba de sortir recentment a Edicions 3i4 sota el títol de S'acosta el mar.

Actualment té en mà un parell de llibres de poesia inèdits: L'escata i el vers i Hora blava (un encàrrec d'Arola Editors que combina poesia i fotografia). I també una novel·la infantil en tractes amb editorial: El País d'Orellaendins. Alguns dels seus articles literaris han estat publicats pel suplement “Culturàlia” del Diari de Menorca. Així com també ha publicat alguns poemes solts en revistes com “Lletraferida” i “Papers de Versàlia”.

Jiménez i Cot ha obtingut els premis “Òmnium Cultural de Granollers (2006)”, de poesia; i “Gaspar de Presses de Sant Andreu de la Barca”, de narrativa. És membre de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC).  

David Madueño
Sabadell, 1976. Professor i corrector de textos. Llicenciat en Filologia catalana. Com a poeta, ha guanyat els premis Salvador Estrem i Fa de Falset (2008), Foment Martinenc (2008) i Poemes de Mar (Premis literaris "La Mar de Lletres" de Calafell, 2011). Com a crític literari, col·labora habitualment amb la revista Caràcters i manté el seu propi blog, llunÀtic. Viu a Terrassa.
Eva Alloza
Nascuda a l'inici d'una nova dècada a la Vila de Gràcia celebra els seus primers aniversaris veient nevar des del balcó. Sempre li van fascinar el cant dels ocells i la frescor del matí quan corria pels carrers del seu barri els matins de dissabte. No és fins a l'adolescència que comença a escriure petits bocins de vida. La seva professió la porta a rodar pel món i decideix deixar petjada a la xarxa; des del 2006 hi escriu mitjançant un alter ego. Paral·lelament ha participat en diversos projectes cinematogràfics, comunitats virtuals i la encara actual incursió en el periodisme. L'estiu de 2008 passa per una catarsi poètica que encara cueja i que ha donat com a fruits la participació en el col·lectiu Poliversos i les obres conjuntes Totes les baranes dels teus dits (Petròpolis, 2009) i poems&blogs poetes a la xarxa (poems&blogs, 2010).
Francesc Arnau
Escric poemes perquè trobe un gran plaer fent-ho. És un plaer onanista, però tambées pot transformar en un plaer molt més gran quan el que escric és escoltat o llegit pels altres... Aleshores, es multiplica el gaudi! Sóc l'autor de l'Espill de l'Orb.
Gabriel Capó
M'agrada escriure, també fer música i dibuixos. Així, a nivell artístic, tinc algunes cançons en el myspace, també pinto graffitis de tant en tant, però el que em deistreu més és escriure perquè és on m'esbravo. Normalment identifico els escrits amb paranoies.
Gemma Gelabert Gonzalo
Sóc del Vallès. Nacuda als anys 80, sóc membre del grup d’escriptors i poetes de Relats en Català des de finals del 2004. Registrada com a kispar fidu amb varis poemes i relats publicats a la pàgina. Col·laboració en els diversos actes literaris organitzats per l’agrupació i participació activa en reptes i activitats proposades a la mateixa pàgina. El 2007 vaig participar al

recull de poemes Erotisme som tu i jo i el 2008 vaig guanyar el Concurs de Poemes Els divendres a la Plaça del Rei de Barcelona, amb Somnis volàtils.

Jaume Garrié
Nascut a Manresa un 29 de Juliol de 1975, actualment resideix a la província de Lleida, estudis cursats, grau superior de música, treballo integrament amb arranjaments de temes i composicions pròpies, tinc tres llibres de poesia per publicar, en breu se’n traurà un a la venda, de versos en tinc per una bona estona de lectura agradable, s’està negociant el poder col·laborar amb una revista local setmanalment a la província de Lleida. Crec que la poesia és com la música té que sortir de dins teu, si no la gent percep una percepció errònia del que els vols fer sentir. Si tot plegat arribar al fons de la gent que t’escolta ja tens el millor regal que pot demanar un poeta o bé un músic. Web Màster i inventor de la iniciativa de recaptar fons per les tres patologies, FM, SFC,SQM, a la pàgina web http://www.solsfc.com  Assessor literari de l’escriptora Marta Collantes i Vidal, l’escriptora Marta Collantes i Vidal dona una part de la recaptació del llibre que s’està editant a les tres patologies esmentades en els paràgrafs superiors, creador,  i Web Màster de la seva pàgina web http://www.escriptora-marta-collantes.com , que s’està editant un llibre de poesia, assessor literari del llibre Pandèmia, escrit per el Dr. Antoni Fernández Solà. El Dr. Antoni Fernández Solà dona una part de la recaptació del llibre per l´investigació de les patologies esmentades en els paràgrafs superiors.
Joan Abellaneda

Vaig néixer a Teià, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Ara visc a Mataró i escric poesia. N'he publicat a:

http://www.relatsencatala.com ( on he participat també en diferents reptes, concursos)

http://racopoesia.mforos.com/

http://cantich.blogspot.com/ ( on he col.laborat en el número 4 i 5)

 

Joan Palmarola Ginesta
Neix a la tardor de 1967 a Torelló. Treballa d’Infermer al Consorci Hospitalari de Vic. A banda i per sort, hi ha elements estètics i harmonitzadors que modulen la seva vida:  com l’ intent crescut d’escriure poesia i tenir dos fills . Ha participat en el grup Andròmina de recitació de poesia de Vic i diverses col•laboracions d’esdeveniments literaris a Osona. Membre del “ corpus”  QUARK de poesia de la UAB. Actualment i des de fa sis anys es un dels conductors d’un programa radiofònic literari en una emissora municipal a la Comarca d’Osona.
Jordi López i Puig
President de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (Ajelc) des del 2009. Va fundar, dirigeix i edita la revista cultural F’ART a Manresa. Col·labora en l’organització del Tocats de Lletra, cicle de promoció de la lectura a Manresa, des del 2008. Ha guanyat diversos premis en l’apartat de relats breus. El 2009 va escriure i dirigir l’obra teatral Els set pilars de la terra. Ha participat en numerosos recitals col·lectius per Catalunya i el País Valencià. En solitari, juntament amb el músic Joan Mas, porta un espectacle poètic-eròtic-musical titulat Vull la teva cloïssa. En el 2011, com a responsable del programa de ràdio La cara oculta de la lluna de Ràdio Trinitat Vella, va rebre el XVI Premi Civisme als Mitjans de Comunicació en l’apartat ràdio. Busca un editor per al seu poemari Dies de ressaca sense ulleres de sol.
Jordi Montañez

Jordi Montañez és un jove cantautor de Barcelona. Va realitzar el seu primer concert a l'octubre del 2009 i des d'aleshores ha realitzat més d'una vintena de concerts tot compartint escenari amb altres cantautors com Cesk Freixas o Josep Romeu. També ha participat en diferents espectacles poètico-musicals acompanyant el poeta Daniel Ferrer.
En Jordi té dues maquetes auto-editades amb cançons  que són una barreja de poesia i inquietuds socials amanits mb els acords de la guitarra.
Jordi Montañez també escriu versos que no arriben a ser cançons, la seva manera personal d'entendre els poemes. Alguns d'ells els podem escoltar als seus concerts on, entre cançó i cançó, els recita acompanyat de la guitarra.

 

Jordi Roig
Jordi Roig Pi (La Palma de Cervelló, Baix Llobregat, Barcelona, 1957). Fa versos des dels setze anys, tot i que no ha publicat fins als quaranta-quatre. Es guanya la vida llogant trossets de setè art al seu petit videoclub. Actualment també és tècnic de Cultura i Comunicació de l’Ajuntament de la Palma.
Ha cursat estudis de poesia a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i ha estat músic d’orquestra de ball durant més de vint anys i col·laborador habitual de Ràdio Molins de Rei. Forma part del Grup de Teatre de la Palma. És membre de l’AELC.
Com a poeta té publicats els següents llibres: Contraban de silenci (2001) Editorial Viena, premi de poesia l’Espurna del Clot; Intempèrie (2004) Editorial Viena, premi Betúlia de poesia, Ciutat de Badalona; El melic de les teranyines (2006) Editorial Malhivern, premi de poesia de l’Òmnium Cultural del Vallès Oriental; Sota el perímetre del vent (2008) Editorial March Editor i Després del Tacte (2010) Editorial Perifèric, premi de poesia Garcia Grau de la Universitat Jaume I de Castelló.
Josep Ramon Gregori

Nascut el 1970 a la Safor, és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i titulat superior en Llengua Àrab per l'Escola Oficial d'Idiomes de València. Va completar els seus estudia a la Universitat de Tunis l'estiu del 1996. Ha publicat, en col·laboració amb Josep Piera, 16 poemes del Diván d'Ibn Khafaja (Edicions 96, 2002) i Jardí Ebri d'Ibn Khafaja (Edicions 62, 2007); en col·laboració amb R.D. i A.-H.S., De la China a al- Andalus: 39 jueju i 6 Robaiyat (Azul, 2004) i 12 Robaiyat d'Ibn alZaqqaq de València (Reduccions, 2005); i com a traductor únic, En la Sombra de los Exilios, de Basem Furat (Alfalfa, 2007). Exerceix de professor de llengua catalana a l'IES la Serreta de Rubí (Vallès Occidental), en una aula d'acollida d'alumnat nouvingut d'arreu del món.

Júlia Costa
La Júlia Costa fa poesia, música i moltes coses, entre elles alguns blocs plens de sensibilitat i de tendresa. Ha participat a Navata Poesia i en altres certàmens. És una gran amant de la literatura i, per extensió, de l'art. La podeu seguir al nostre bloc i també a http://trocetsdemi.blogspot.com/
Laia Noguera

Laia Noguera i Clofent (Calella, 1983) ha publicat els llibres de poesia L’oscultor (premi Amadeu Oller 2002, ex-aequo, publicat per Galerada el 2002), Fuga evasió (premi Recvll 2003, publicat per Pagès Editors el 2004), Incendi (Cafè Central, 2005), No et puc dir res (premi Martí Dot 2006, publicat per Viena el 2007), Els llops (La Garúa, 2009; escrit a sis mans amb Esteve Plantada i Joan Duran), Triomf (premi Miquel de Palol 2009, publicat per Columna), L’U (Arola Editors, 2010; amb fotografies de Fiona Morrison) i Parets (Edicions 96, 2011). També ha publicat l’adaptació teatral (feta juntament amb Albert Mestres) de la Disputa de l’ase, d’Anselm Turmeda (ReMa 12, 2009).

 

Laura Dalmau
Com a autora m’implico intensament en la promoció i difusió de la Poesia, i de les activitats poètiques i artístiques de la Vila de Gràcia, mitjançant el meu blog www.novembre1970.blogspot.comDins les meves adaptacions blogaires he participat en el Paraula de Blog de l’AVUI, Tot Poesia (Festival de Poesia de Sant Cugat), Homenatge de Poesia Joan Brossa, “No hi havia al ciberespai dos amants com nosaltres” (Jordi Cervera),  Poesia Infantil (Biblioteca de Cocentaina)... He guanyat els premis:
  • Rere la línia: Recull. 3r premi “Margarita Wirsing Bordas” del 2007.
  • Un cos sense límits: Recull.  3r premi “XXXII Jocs Florals de Les Corts” del 2008.
  • Si ara no et parlo: Recull. 2n premi “Grau Miró de Tanka” del 2008.
  • Barcelona: Poema. 2n premi “Rafael Safari de l’Alguer” del 2008.
  • Títol en parèntesi: Poema. Seleccionat per a la Segona Edició de Poemes Il·lustrats de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt per Anna Albert del 2009.
  • Solsticis: Poemari. Finalista “Premi Joan Llacuna d’Igualada” del 2009.
Lluís Calvo
Lluís Calvo (Saragossa, 1963) ha publicat setze llibres de poesia, entre els quals Veïnatge d'hores (Ell Mall, 1987), La llunyania (Quaderns Crema, 1993), L'estret de Bering (Edicions 62, 1997), Omissió (Llibres del segle, 2001), El buit i la medusa (Editorial Proa, 2002), La tirania del discurs (Pagès, 2003), Andròmeda espiral (Emboscall, 2005), Al Ras (edicions Perifèric, 2007), Cent mil déus en un cau fosc (Proa, 2008) i Col·lisions (3i4, 2009).
Ha publicat l’assaig Les interpretacions (2006) i tres novel·les. Ha guanyat diversos premis, com ara el Miquel de Palol, Ciutat de Palma, Maria Mercè Marçal, els Jocs Florals de Barcelona, el Rosa Leveroni i, recentment, el premi Octubre-Vicent Andrés Estellés.
Manel Ballester
Nascut a Manresa, però vivint a Girona actualment. Llicenciat en Filosofia. Fa una vida o dues va guanyar un parell de premis però la vida va anar per altres viaranys. Té coses esparses publicades en revistes i antologies (Reduccions, Ateneu, Festival de poesia, etcètera). Coordina el grup de poesia de sant Narcís, a Girona.
Marc Freixas
Per començar, començarem dient que en Marc Freixas és un poeta de vers lliure i nu... fins i tot a voltes primitiu.No es sotmet a cap estructura regular, rítmica o mètrica, en la composició literària.Walt Whitman podria ser un dels seus referents a nivell internacional, tot i que reconeix haver llegit tan sols "Fulles d'herba" de l'esmentat autor.Miquel Martí i Pol és el seu predilecte si parlem de poesia catalana.Pel que fa al seu bagatge, podríem dir que el Marc ha estat escrivint des dels tretze o catorze anys sense descans, tot i que quan va començar amb una mica més de serietat va ser l'any 2004 quan va fer el primer poema per a la web de relatsencatala.cat.Ara ja n'hi té més de sis-cents de publicats.
En el primer disc d'en Cesk hi col.labora amb la lletra de la cançó "A Catalunya, el meu País" i en una part recitada de "No amaguis la llengua", una cançó que també forma part del primer disc del cantautor.Alguns dels reconeixements obtinguts fins avui, són els següents :

-Edició del poema "El petit suís" al llibre de "La catalana de lletres 2003"
-Edició del poema "Tinc la vida a les mans" al llibre de "La catalana de lletres 2004"
-Tercer Premi Comarca de l'Anoia en la novena edició del Certamen Poètic de Santa Margarida de Montbui amb el poema "Llarg poema dedicat a Miquel Martí i Pol"
-Diploma d'honor en el PRIMER PREMI DE POESIA LO CÂNTICH (Revista digital de poesia, art i cultura) amb el poema "la casa de la llibertat"
-Ha col.laborat en el llibre de poemes "Foc entre dos blaus" del poeta de Prats de Lluçanès Vicenç Ambrós i Besa, on es va editar en l'epíleg un petit fragment de "Llençol blau cel de pau".
Marina Antúnez
La Marina és de Sabadell i és locutora de ràdio i redactora de premsa. Com a escriptora no professional, va ser finalista al Premi Emili Teixidor de narrativa breu l’any 1996, amb la posterior publicació de l’obra Ciutadella i altres contes. També fa 3 anys que col·labora amb la Revista Quadern de la Fundació Ars i Lletres en l’apartat de creació poètica. En aquesta mateixa revista, també ha vist publicades les pintures que realitza utilitzant l’aquarel·la i la tinta xinesa, tècnica principal de les seves creacions. L’any 2009 va ser guardonada amb el 1r premi del Concurs de Relats Breus de Viatges al PIJ Sarrià (Barcelona). També forma part dels escriptors de Relats en Català. D’altra banda, fa 7 anys que està vinculada a la Unió Excursionista de Sabadell, on ha treballat i col·laborat amb la redacció del capítol 33 del llibre XXX Ronda Vallesana, així com a d’altres escrits per al butlletí de l’entitat. Des de fa 4 mesos, té un blog on hi publica diversos textos poètics: http://lhoradelalluna.blogspot.com. El seu somni és escriure, algun dia, la seva primera novel·la.
Marta Pérez i Sierra

Vaig néixer a Barcelona l’any 1957, un 7 del 7.  He publicat un llibre de relats curts, I demà, l’atzar (Ed. Setzevents, 2009), i tres poemaris: Sexe Mòbil singular, SMS (Viena Edicions, 2002), Fil per randa (Ed. Bubok, 2008) i Dones d’heura (Pagès Editors, 2011), que va obtenir el Premi Jordi Pàmias 2010 de poesia a Guissona.

He guanyat altres premis: els Jocs Florals de Gràcia 1986, relats breus Tram 2007, narrativa curta Vila de Castellbisbal 2009, finalista Hiperbreus de Movistar 2009, menció especial Jordi Pàmias de poesia 2009, entre d’altres. 

Des del meu web blog www.martaperezsierra.com  he col·laborat en diverses antologies poètiques, com Poems&Blogs (2010) i en el llibre de relats 365 contes, pendent de publicar. També participo en activitats poètiques amb altres blocaires des del meu blog de poesia http://didaletdivori.blogspot.com/. Escric a diferents blogs de poesia de la xarxa

Mireia Verdaguer

El primer poema el vaig escriure quan tenia 15 anys, d'això ja em fa més de 30...! Amb els anys he anat guardant tot el què he escrit i no ha acabat a la paperera que ja té el seu mèrit ! Però el gran impuls creatiu em va arribar en guanyar un concurs literari a Piera, allà vaig fer pública la meva afició, vaig compartir programes de ràdio i televisió locals amb altres poetes del municipi, també vaig prendre part en l'edició d'un recull poètic en una revista local. Actualment continuo escrivint però molt poc, es podria dir que em sento “inspiradament seca” però em deleixo per tornar a “florir”. 

El meu bloc és http://mirepoetessa.blogspot.com

 

Míriam Basco
Sóc la Míriam, una noia de les Terres de Ponent que fa 5 anys que viu a la Xina, passant per Shanghai durant 2 anys i la resta a Hong Kong. Sóc estudiant de Psicología amb especial interes per la Psicologia Clínica. La meva vida es mou al rítme de Bossa Nova i d’altres tonades del Brasil. A part, també m’agrada capbusar-me dins la poesia; m’atreu molt l’escriptura dels nostres veïns Portuguesos, i com no, la nostra. Tinc un amor especial pel Mar, com diria Sophia de Mello:Mar,Metade da minha alma é feita de maresia.
Montse Amat
Montse Amat. (Mataró, 1975) Poeta/actriu. Ha treballat en el teatre infantil, animacions, de tallerista, d’explica-contes… Cofundadora de la companyia “Utòpiques“ que va viure del 2000 fins a principis del 2007, va ser coautora dels seus tres espectacles “Cercant l’èxit”, “Eva i l’Abril” i “Guerra?”. Des d’aleshores ha fet infinitat de recitals en casals, cafès, festes, celebracions, petits teatres i ateneus. La poesia és l’ull des d'on crida i la podeu remenar, tallar i enganxar a www.montseamat.wordpress.com
Núria Niubó i Cabau

Sóc lleidatana i treballo de mestra. El 2005, vaig publicar per primera vegada un poema a Relats en Català  i des de llavors he continuat publicant poemes i algun relat. També participo  en els diversos Reptes que s'hi convoquen , havent-ne guanyat alguns.

Formo part d'un Grup de Poetes  i  participo activament en diversos Recital Poètics. Han publicat poemes meus en revistes de divulgació local.  El 2007 vaig  publicar el meu primer  poemari, "Pensaments"  (Editorial Lulú) i ara estic preparant el segon.
Òscar Rocabert
(Sabadell, 1975). Comença a fer poemes als setze anys. Ha publicat quatre reculls: La Mandonguilla (autoeditat, 1998), Hi ha pus res (Emboscall, 2001), Però jo ja no sóc jo (Emboscall, 2003) i Fia: Un poema (Roure Edicions, 2009). Ha realitzat diversos recitals de poemes sol o en companyia d’Enric Casasses, Xavi Grimau, Josep Pedrals, Roc Casagran, Joan Josep Camacho Grau, Gonzalo Escarpa, Noemí Bibolas, Núria Martínez-Vernis, Lluís Freixes, Salvador Giralt, Miquel Desclot i Feliu Formosa, entre d’altres. Ha realitzat el recital de poemes de Verdaguer amb música Tres Daguers, amb en Casasses i el músic Manel Pugès. Ha guanyat el primer premi de la modalitat de poesia del III Concurs de Literatura Jove Vic 2002. Va formar part, juntament amb Maat i Fontanet, guitarrista, del duet de guitarra i poemes Víctima i botxí, creat el 2003 i dissolt el 2009.
Pau Llosa i Cufí

És defineix com un Empordanès de mena. Fruit d’una terra, d’una gent i d’un context històric. Visió daliniana i poesia tramontanada. Actualment cursa la carrera de Ciències Polítiques a la Universitat de Girona. Un apassionat de la literatura, porta des dels 7 anys escrivint relats curts, diversos premis en l’adolescència, un dels més rellevants és el premi de narrativa d’Òmnium Cultural l’any 2010. Ha estat col·laborant com a redactor durant un any en el setmanari digital http://eldema.cat/. En poesia es considera un aprenent, té com a referents Pere Quart i la lletra de Martí i Pol, però sobretot i en el llistó més alt, hi té emmarcada la colossal figura del valencià Vicent Andrés Estellés. El podeu perseguir pel món cibernàutic en dos blocs distints, http://lospoetasvanapie.wordpress.com/ i en l’entranyable projecte de http://versos.cat/poemes.php. Adaptat en el segle que l’hi ha tocat viure furga temps pels més tradicionals, lectors de paper, i publica articles d’opinió al setmanari l’Empordà.

Pau Vadell i Vallbona

Pau Vadell i Vallbona (Calonge, 1984) és llicenciat en Història i Màster en Literatura Catalana a la UAB. Actualment treballa en un doctorat sobre la poesia experimental dels anys setanta a Mallorca i estudia fotografia.

Ha publicat Quan salives (Moll, Ciutat de Mallorca, 2005), El cos que habitam (edició d’autor, València, 2006), Ciutat de llet (Cossetània, Valls, 2007), Sadoll de seny (El tall, Ciutat de Mallorca, 2008), AKBAR (Documenta Balear, Ciutat de Mallorca, 2009) i Convit al silenci (Viena, Barcelona, 2009) i Temple (Edicions del Salobre, Ciutat de Mallorca, 2009). És cofundador i ànima del col·lectiu Pèl capell amb els quals edita una revista del mateix nom i de Pedra foguera, antologia de poesia jove dels Països Catalans (Documenta Balear, Ciutat de Mallorca, 2008). Prepara el final d’una trilogia poètica d’amor, pell i sexe amb el títol Greix.

Quim Martínez
Anys després de presentar el programa literari  " Tenim les Paraules" a Ràdio Popular, i acaronat per les dolces veus de la Carme Guasch, la Mª Àngels Anglada i sobretot la Montserrat Vayreda, sóc assidu a certàments poetics com la Festa de la Poesia de L'Erato a Figueres, la Nit de la Poesia de Navata, la Festa de la poesia d'Avinyonet així com a d'altres. L'any 2004 escric  el meu primer poemari en solitari, prologat per la Meva mestre i padrina literària Montserrat Vayreda, i patrocinat per l'ONCE. Aquest any he quedat guanyador del premi ROC BORONAT de poesia en Català convocat per ONCE Catalunya.
Quim Ponsa
Sóc un gracienc empordanès de soca-arrel. Vaig començar a escriure en ser expulsat de l'institut per raons polítiques (no era politicament correcte faltar tant a clase), i en un curs d'estiu un paio va descobrir que servia per alguna cosa.
Organitzo des de fa 15 anys la nit de poesia de Navata. Fa dos anys vaig guanyar el premi de la poesia de la rosa a Mollet de Peralada, sent-ne finalista l'any següent. Aquest any 2010 vaig guanyar també el primer premi de poesia Ciutat de vallromanes. Tinc un llibre publicat sota el titol Sense més ni més (2008).
Raimon Gil Sora
Raimon Gil Sora (Palamós, 1979). Al meu document d’identitat hi diu el lloc on vaig néixer, el nom del meu pare i de la meva mare i els anys que tinc. El que no diu és que parlo poc, i que quan ho faig sempre parlo en veu baixa. Tampoc hi diu que vaig descobrir la poesia el vint-i-sis d’abril de mil nou-cents noranta-dos. Sóc llicenciat en Dret per la Universitat de Girona, però prefereixo llegir els meus poemes en públic. A recitar me’n va ensenyar el poeta canadenc George Elliot Clark, un capvespre sicilià de 2002. La mètrica la vaig anar agafant amb en Salvador Oliva, quan deixava d’assistir a les classes de dret processal civil per anar-lo a escoltar. De moment no he publicat cap llibre.

Els meus poetes de capçalera són Robert Lowell, Joan Vinyoli i Carlos Drummond de Andrade. També sento una profunda devoció pel treball de Yehuda Amikhai.

Juntament amb Valéria Cándida de Araújo (la meva dona), hem iniciat un projecte per intentar abocar a la nostra tradició literària allò més significatiu de la poesia brasilera contemporània. 
Remei Martínez
Va néixer a Barcelona, però residia en una bonica casa del nucli antic de Navata. No sols escrivia poesia, també pintava i ho feia amb la mateixa senzillesa i instensitat que escrivia. Participant en les nits de poesia de la comarca, era estimadíssima per tothom degut al seu caràcter afable i únic.
Fa anys que un àlien, com ella mateixa va escriure a la increible poesia "Cranc", se la va endur. Ara viu encara més intensament en el record de la gent que la va estimar.
Ricard Mirabete
Barcelona, 1971. Llicenciat en Filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona és professor d’educació secundària. Col·labora en revistes culturals  catalanes com ara Benzina i La Directa escrivint crítica literària i musical.
És autor d’un blog que duu el títol de la seva primera obra poètica: Última ronda (
http://blocs.mesvilaweb.cat/ricard99).

Ha publicat els llibres de poemes Última ronda (Premi l’Amadeu Oller 1999), La gran baixada i Les ciutats ocasionals (Premi d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental 2008).
Ricard Ripoll

Ricard Ripoll (Sueca, 1959) és professor de literatura francesa a la Universitat Autònoma de Barcelona on dirigeix el GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives). És escriptor i traductor. Ha publicat la novel·la L’espai dels impossibles (2005) i els poemaris Engrunes d’estels irats (1986), De l’abrupte fins al cos (1987), El encontres fortuïts (2001), La memòria dels mots (2003), El cant del Salvador (2007), Les flors àrtiques (2007) i La frontera (2008).

Rosa Roig Celda

Vaig nàixer en l’estiu de l’any 1962, un dia de ponent, quan els camps d’arròs del meu poble, Sueca, tenen aquella olor a humitat i terra... Anys més tard, vaig estudiar Filologia Catalana i Sebastià Serrano, em va convéncer que la paraula és seducció. Primer la vaig convertir en el meu ofici. Després el dolor i la ràbia per les morts familiars i sobtades, m’espentaren a provar el poder regenerador i curatiu de la paraula.

Ara jugue amb les paraules des del blog que compartisc amb la meua germana, que compon dibuixos. I des de la xarxa he participat en creacions col·lectives que han esdevingut llibres de relats i de poesia.

El fet d’escriure, confús, únic i previsible ha de ser la nostra última i definitiva justificació. El que escric és inútil, com la vida —ho diu Fuster i jo m’ho crec—. És personal, de persones que es mouen entre estats de consciència oposats, persones que no estan segures del seu lloc en el món. Paraula i prosa devastada, fragmentada, incompleta. I silenci.

http://vidapervida.blogspot.com

 

 

Roser Amills Bibiloni

Roser Amills Bibiloni (Mallorca, 1974) és poetessa, escriptora, periodista, editora i dinamitzadora cultural. Ha publicat el poemari Morbo (March editor, 2010). Anteriorment, havia publicat un altre poemari en català i altres llibres de temàtica diferent. Ha col·laborat amb diverses revistes i ha guanyat uns quants premis literaris.   

Sandra Domínguez Roig
El meu romanç amb les lletres rau amb el meu primer poema sobre una pedra de riu, i vuit diaris secrets, però aquestes son altres històries.
L'única cosa que puc dir és que sóc un prisma polièdric, veurás una o una altra cara de mi, segons d'on vingui la llum. Sóc capaç de perdre'm en un detall simple i desconectar del món real.
El meu mon interior em permetria viure sense res més a fer que escriure i pensar.
Santi Borrell

Santi Borrell Giró (1972, Vilafranca del Penedès). No ha guanyat cap premi literari. “Els dies a les mans” és el seu primer llibre de poemes que publica en una editorial alternativa, independent. Té una obra extensa, fins ara inèdita. A part d’escriure, ha promogut diversos festivals de poesia, llibres col·lectius, muntatges poètics, com així altres iniciatives per internet. També se’l pot llegir al seu blog Santi B (http//:poesiasantib.blogspot.com). El seu interès pel llenguatge també l’ha portat a fer poemes visuals i poemes objectes.

 

Sílvia Bel

Vaig néixer a Barcelona el 1982 en un ambient tant poc poètic com el mundial de futbol o les eleccions estatals. Era el mes d’octubre i des de llavors que em persegueix pel carrer una balança. Tot ho sospeso: les paraules, les mirades, les olors. Però de vegades em ve de gust escapar de l’equilibri i giro ràpid la cantonada del vers per despistar els platets, els pesos, les mesures. Llavors m’abalanço sobre els mots més esbojarrats i els abraço abans que se m’escapin. D’aquesta fugida sobtada sovint em neix el poema.

Publicar, publicar, no he publicat gaire (sóc més aviat blocaire). Se’m pot xafardejar a Poesilvia (http://silviabel.wordpress.com). De “pendonejar” per la xarxa m’han inclòs al llibre “Poetes a la xarxa” i m’han sortit amics arreu. He rebut alguns premis i també he tret el cap per recitals de Catalunya. Professionalment em defineixo amb 3P (Periodista, Poeta i Publicista), i em dedico a la comunicació, la publicitat i a tirar endavant l’associació “Metoo creatives” (http://metoo.cat). Actualment, curso el Màster de Professorat de Català per a Persones Adultes, intentant encarrilar el meu futur a l’ensenyament de la llengua i la literatura.

 

Sònia Ferrer
La Sònia Ferrer és del Vendrell.   A partir de 2006 va anar publicant algun dels seus relats o poemes a publicacions locals, com ara “El nou Diari de Roda” (Roda de Berà), la publicació “Cel Obert” (Baix Gaià) o el recull “Rates de biblioteca 12è volum” (Torredembarra) del qual també va escriure la contraportada. Actualment es dedica a la comunicació, concretament a la ràdio, tot i que també col·labora amb d’altres mitjans de comuncació. L’any 2010 va rebre el XXIV Premi de Periodisme de Comunicació Local Mañé i Flaquer de Torredembarra.
Sònia Moll

Barcelonina (1974) i filòloga, he fet de correctora, editora, traductora i professora. He publicat a la revista Caravansari, al llibre col·lectiu La catalana de lletres 2005 (Cossetània), en tres plaquettes de poesia de Papers de Versàlia (Sabadell) i a l'antologia poètica Nou de set, aplegada per Susanna Rafart (Heptaseven 2011).

Amb Non si male nunc (Viena Edicions, 2008), el meu primer llibre de poemes, vaig rebre el V Premi Sant Celoni de Poesia. Des d'abril de 2008 escric un bloc: http://lavidatevidapropia.blogspot.com .

Sònia Serrabao
Nascuda el 1979 a Palamós, és filòloga i professora.

Del maig de 2008 al novembre de 2009, col·laborà i participà en diferents projectes i festivals, tant a Catalunya com a Cuba, entre els quals es poden destacar: el Ciclo de Trobadores cubanos al Centre Cultural Collblanc-La Torrassa (L’Hospitalet de Llobregat); “La música de Fusió. La música cubana i les seves fusions” a la Biblioteca Vapor Badia (Sabadell); “Cuentos y estampas cubanas” al Festival Les Trenta Nits que se celebra anualment a Sabadell o “L’havanera i els seus clàssics” a l’auditori de Caja Madrid a Barcelona. A Cuba va ser convidada en concerts varis per a interpretar temes de música brasilera en llocs tant emblemàtics com El Patio de la Baldovina (a càrrec de la revista cultural La Jiribilla), el Pavellón Cuba o la Casa del Libro de l’Havana.

Es pot veure per Youtube la seva interpretació en temps de son de l’havanera El meu avi d’Ortega Monasterio amb el nom: el meu avi, la nova musica tradicional a Barcelona.

Actualment, forma part de l’Associació Fundo do Nosso Quintal junt amb Raimon Gil Sora i Valéria Araújo, en la qual porta a terme la traducció de diferents poetes brasilers al castellà. Paral·lelament, va filant la seva pròpia obra tant poètica com en prosa en català i castellà.
Stellina
Sóc Italiana i de fa 20 anys visc a Catalunya, entre l'Alt i el Baix Empordà. Ara resideixo a Serinyà (Pla de l'Estany).
Faig de terapeuta holística, coaching transpersonal i nutricionista. 
Les meves poesies i meditacions són inspiració pura.
Són com missatges del Cel que vénen a mi per il·luminar la Vida, la meva i la dels altres. Agafen forma en Català tot i que no hagi estudiat l'idioma, i a vegades també en Anglès.
Teresa Bosch i Vilardell
Vaig néixer el 1971 a l’Armentera, a l’Alt Empordà, però he viscut la major part de la meva vida a Castelló d’Empúries i a Barcelona. Tinc una formació científica i he treballat el sector del medi ambient i la gestió de la recerca. Això sí, sempre m’ha acompanyat aquesta dèria per la poesia i la literatura en general. Vaig començar publicant un conte a Relats en Català i he acabat amb un bloc propi (http://paraulesimots.blogspot.com). Entremig hi ha la participació en algunes obres col·lectives (Poems&blogs Poetes a la xarxa, 2010);  alguns premis literaris (Jocs Florals de les Corts 2011, Primer premi de poesia i poema d’una pàgina; Grau Miró de Tanka 2009, Segon Premi; Grau Miró de Tanka 2008, Tercer Premi); i, sobretot, la necessitat i el plaer d’escriure. Aquest 2011 he publicat el meu primer llibre de poemes (Sécs) a l’editorial Emboscall.
Vicent Almela
Vicent Almela Artíguez va nàixer el 1981, a La Vall d’Uixó (Plana Baixa, País Valencià). Viu a Barcelona i treballa de mestre.
Ha publicat un parell de poemaris breus formant part de llibres col·lectius: Vespre d’esperança (Edicions 96, 2003) i Sinó l’absència (Editorial Fonoll, 2003). L’any 2003 va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot amb el llibre LLum de somni (Viena edicions, 2004).
També ha escrit i publicat contes arreu del territori de parla catalana.
 
Alessandro di Prima

Sicilià, actualment ensenya llengua i literatura italiana a la National University of Ireland de Galway. Juunt a Laura McLoughlin ha fundat i dirigeix La libellula. Rivista di Italianistica on line. Ha pubblicat dos llibres de poesia: Per luce residua, Bologna, Book Editore, 1999; Atlante del padre, Bologna, Book Editore, 2003. Els seus textos poètics i intervencions crítiques han paregut en diversos periòdics i revistes.

 

 

Àngel Rodríguez
Poeta, escriptor i dirigent empordanès. Fomenta la música, l'art i, en general, la cultura des de diversos fronts. És un escriptor molt prolífic i brillant. Ha publicat tres llibres de poesia a l'Editorial Emboscall. Forma part de versos.cat i, a més, és un dels membres més actius, sobretot a l'hora de recitar. El seu nomartístic és Àngel Custodi. El 2011 ha publicat el poemari Infraflor.
Clàudia Viladrich
Secretària i cap de secció de música del setmanari digital El Demà, coordinadora de la CAL-Guinardó (Coordinadora d’Associaciacions per la Llengua), membre de la platarforma El Guinardó Decideix i, des de l’estiu del 2010, membre de versos.cat. Psicopedagoga i mestra d’Educació Primària, actualment treballant al Departament de Psicopedagogia de l’IES Angeleta Ferrer i Sensat, de Sant Cugat del Vallès. Autora dels poemaris “Pel forat del pany” (El Carro del Sol, 2001), “Clau de fa” (Edicions 96, 2002) i “Si fa sol” (Edicions 96, 2007).
Daniel Ruiz-Trillo
Escriptor, professor, periodista i articulista. Dirigieix des del 2007 el setmanari digital El Demà. Ha publicat més de 300 articles d'opinió a El Punt, Hora Nova, Rubricata, Llengua Nacional, El 9 Nou, Directe i Opinió Nacional. Autor dels poemaris Truc curt, Sal i vi, Sonets sonats, Una estona de sal, Partícules i versos, Fibromiàlgia i tu i Recer de versos. Ha publicat reportatges de viatges a les revistes Ciutat Nova, ExcursionismeMón Inèdit. Verbívor, ha estat citat a Verbàlia i a verbalia.com i ha fet conferències sobre jocs de paraules. Actualment, edita versos.cat, Es Debat i El directori.
David Caño
Neix a Olot l'any 1980 i des del 1998 resideix a Barcelona. Corn a poeta ha estat guardonat amb el Premi Amadeu Oller 2007 per "Barcelona" (Editorial Galerada, 2007) i amb el Premi Vila de Lloseta 2009 per "He vist el futur en 4D" (Editorial Moll, 2009) En aquests darrers anys, ha realitzat desenes de recitals arreu dels Països Catalans, ja sigui en solitari o acompanyant el cantautor Cesk Freixas. També ha col•laborat en diverses publicacions entre les quals destaquen Enderrock, Benzina, Illacrua, L'Accent i La Directa.
David Jiménez i Cot

 David Jiménez i Cot ha publicat un parell de llibres. El primer, fou un assaig titulat Com escriure poesia: Els mecanismes de la poètica i la seva comprensió figurativa, Sant Cugat del Vallès: Rourich, 2006 (pròleg de Josep-Francesc Delgado). I el segon, de poesia, Rellotge de Sorra. Granollers: Tarafa, 2007 (pròleg de Carles Duarte i Montserrat).

Ha traduït del català al castellà alguns poemes solts per a revistes i blocs literaris (del llibre Violència gratuïta, de Jordi Valls; del llibre Si em parles del desig, de Manel Alonso i Català...). Ha estat el curador de l'edició del recull de l'obra poètica de Carles Duarte i Montserrat, el qual acaba de sortir recentment a Edicions 3i4 sota el títol de S'acosta el mar.

Actualment té en mà un parell de llibres de poesia inèdits: L'escata i el vers i Hora blava (un encàrrec d'Arola Editors que combina poesia i fotografia). I també una novel·la infantil en tractes amb editorial: El País d'Orellaendins. Alguns dels seus articles literaris han estat publicats pel suplement “Culturàlia” del Diari de Menorca. Així com també ha publicat alguns poemes solts en revistes com “Lletraferida” i “Papers de Versàlia”.

Jiménez i Cot ha obtingut els premis “Òmnium Cultural de Granollers (2006)”, de poesia; i “Gaspar de Presses de Sant Andreu de la Barca”, de narrativa. És membre de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC).  

David Madueño
Sabadell, 1976. Professor i corrector de textos. Llicenciat en Filologia catalana. Com a poeta, ha guanyat els premis Salvador Estrem i Fa de Falset (2008), Foment Martinenc (2008) i Poemes de Mar (Premis literaris "La Mar de Lletres" de Calafell, 2011). Com a crític literari, col·labora habitualment amb la revista Caràcters i manté el seu propi blog, llunÀtic. Viu a Terrassa.
Eva Alloza
Nascuda a l'inici d'una nova dècada a la Vila de Gràcia celebra els seus primers aniversaris veient nevar des del balcó. Sempre li van fascinar el cant dels ocells i la frescor del matí quan corria pels carrers del seu barri els matins de dissabte. No és fins a l'adolescència que comença a escriure petits bocins de vida. La seva professió la porta a rodar pel món i decideix deixar petjada a la xarxa; des del 2006 hi escriu mitjançant un alter ego. Paral·lelament ha participat en diversos projectes cinematogràfics, comunitats virtuals i la encara actual incursió en el periodisme. L'estiu de 2008 passa per una catarsi poètica que encara cueja i que ha donat com a fruits la participació en el col·lectiu Poliversos i les obres conjuntes Totes les baranes dels teus dits (Petròpolis, 2009) i poems&blogs poetes a la xarxa (poems&blogs, 2010).
Francesc Arnau
Escric poemes perquè trobe un gran plaer fent-ho. És un plaer onanista, però tambées pot transformar en un plaer molt més gran quan el que escric és escoltat o llegit pels altres... Aleshores, es multiplica el gaudi! Sóc l'autor de l'Espill de l'Orb.
Ignasi Arauz
Jaume Garrié
Nascut a Manresa un 29 de Juliol de 1975, actualment resideix a la província de Lleida, estudis cursats, grau superior de música, treballo integrament amb arranjaments de temes i composicions pròpies, tinc tres llibres de poesia per publicar, en breu se’n traurà un a la venda, de versos en tinc per una bona estona de lectura agradable, s’està negociant el poder col·laborar amb una revista local setmanalment a la província de Lleida. Crec que la poesia és com la música té que sortir de dins teu, si no la gent percep una percepció errònia del que els vols fer sentir. Si tot plegat arribar al fons de la gent que t’escolta ja tens el millor regal que pot demanar un poeta o bé un músic. Web Màster i inventor de la iniciativa de recaptar fons per les tres patologies, FM, SFC,SQM, a la pàgina web http://www.solsfc.com  Assessor literari de l’escriptora Marta Collantes i Vidal, l’escriptora Marta Collantes i Vidal dona una part de la recaptació del llibre que s’està editant a les tres patologies esmentades en els paràgrafs superiors, creador,  i Web Màster de la seva pàgina web http://www.escriptora-marta-collantes.com , que s’està editant un llibre de poesia, assessor literari del llibre Pandèmia, escrit per el Dr. Antoni Fernández Solà. El Dr. Antoni Fernández Solà dona una part de la recaptació del llibre per l´investigació de les patologies esmentades en els paràgrafs superiors.
Jordi Roggia
Júlia Costa
La Júlia Costa fa poesia, música i moltes coses, entre elles alguns blocs plens de sensibilitat i de tendresa. Ha participat a Navata Poesia i en altres certàmens. És una gran amant de la literatura i, per extensió, de l'art. La podeu seguir al nostre bloc i també a http://trocetsdemi.blogspot.com/
Lluís Calvo
Lluís Calvo (Saragossa, 1963) ha publicat setze llibres de poesia, entre els quals Veïnatge d'hores (Ell Mall, 1987), La llunyania (Quaderns Crema, 1993), L'estret de Bering (Edicions 62, 1997), Omissió (Llibres del segle, 2001), El buit i la medusa (Editorial Proa, 2002), La tirania del discurs (Pagès, 2003), Andròmeda espiral (Emboscall, 2005), Al Ras (edicions Perifèric, 2007), Cent mil déus en un cau fosc (Proa, 2008) i Col·lisions (3i4, 2009).
Ha publicat l’assaig Les interpretacions (2006) i tres novel·les. Ha guanyat diversos premis, com ara el Miquel de Palol, Ciutat de Palma, Maria Mercè Marçal, els Jocs Florals de Barcelona, el Rosa Leveroni i, recentment, el premi Octubre-Vicent Andrés Estellés.
Manel Ballester
Nascut a Manresa, però vivint a Girona actualment. Llicenciat en Filosofia. Fa una vida o dues va guanyar un parell de premis però la vida va anar per altres viaranys. Té coses esparses publicades en revistes i antologies (Reduccions, Ateneu, Festival de poesia, etcètera). Coordina el grup de poesia de sant Narcís, a Girona.
Marc Freixas
Per començar, començarem dient que en Marc Freixas és un poeta de vers lliure i nu... fins i tot a voltes primitiu.No es sotmet a cap estructura regular, rítmica o mètrica, en la composició literària.Walt Whitman podria ser un dels seus referents a nivell internacional, tot i que reconeix haver llegit tan sols "Fulles d'herba" de l'esmentat autor.Miquel Martí i Pol és el seu predilecte si parlem de poesia catalana.Pel que fa al seu bagatge, podríem dir que el Marc ha estat escrivint des dels tretze o catorze anys sense descans, tot i que quan va començar amb una mica més de serietat va ser l'any 2004 quan va fer el primer poema per a la web de relatsencatala.cat.Ara ja n'hi té més de sis-cents de publicats.
En el primer disc d'en Cesk hi col.labora amb la lletra de la cançó "A Catalunya, el meu País" i en una part recitada de "No amaguis la llengua", una cançó que també forma part del primer disc del cantautor.Alguns dels reconeixements obtinguts fins avui, són els següents :

-Edició del poema "El petit suís" al llibre de "La catalana de lletres 2003"
-Edició del poema "Tinc la vida a les mans" al llibre de "La catalana de lletres 2004"
-Tercer Premi Comarca de l'Anoia en la novena edició del Certamen Poètic de Santa Margarida de Montbui amb el poema "Llarg poema dedicat a Miquel Martí i Pol"
-Diploma d'honor en el PRIMER PREMI DE POESIA LO CÂNTICH (Revista digital de poesia, art i cultura) amb el poema "la casa de la llibertat"
-Ha col.laborat en el llibre de poemes "Foc entre dos blaus" del poeta de Prats de Lluçanès Vicenç Ambrós i Besa, on es va editar en l'epíleg un petit fragment de "Llençol blau cel de pau".
Òscar Rocabert
(Sabadell, 1975). Comença a fer poemes als setze anys. Ha publicat quatre reculls: La Mandonguilla (autoeditat, 1998), Hi ha pus res (Emboscall, 2001), Però jo ja no sóc jo (Emboscall, 2003) i Fia: Un poema (Roure Edicions, 2009). Ha realitzat diversos recitals de poemes sol o en companyia d’Enric Casasses, Xavi Grimau, Josep Pedrals, Roc Casagran, Joan Josep Camacho Grau, Gonzalo Escarpa, Noemí Bibolas, Núria Martínez-Vernis, Lluís Freixes, Salvador Giralt, Miquel Desclot i Feliu Formosa, entre d’altres. Ha realitzat el recital de poemes de Verdaguer amb música Tres Daguers, amb en Casasses i el músic Manel Pugès. Ha guanyat el primer premi de la modalitat de poesia del III Concurs de Literatura Jove Vic 2002. Va formar part, juntament amb Maat i Fontanet, guitarrista, del duet de guitarra i poemes Víctima i botxí, creat el 2003 i dissolt el 2009.
Pau Alabajos
Pau Llosa i Cufí

És defineix com un Empordanès de mena. Fruit d’una terra, d’una gent i d’un context històric. Visió daliniana i poesia tramontanada. Actualment cursa la carrera de Ciències Polítiques a la Universitat de Girona. Un apassionat de la literatura, porta des dels 7 anys escrivint relats curts, diversos premis en l’adolescència, un dels més rellevants és el premi de narrativa d’Òmnium Cultural l’any 2010. Ha estat col·laborant com a redactor durant un any en el setmanari digital http://eldema.cat/. En poesia es considera un aprenent, té com a referents Pere Quart i la lletra de Martí i Pol, però sobretot i en el llistó més alt, hi té emmarcada la colossal figura del valencià Vicent Andrés Estellés. El podeu perseguir pel món cibernàutic en dos blocs distints, http://lospoetasvanapie.wordpress.com/ i en l’entranyable projecte de http://versos.cat/poemes.php. Adaptat en el segle que l’hi ha tocat viure furga temps pels més tradicionals, lectors de paper, i publica articles d’opinió al setmanari l’Empordà.

Raimon Gil Sora
Raimon Gil Sora (Palamós, 1979). Al meu document d’identitat hi diu el lloc on vaig néixer, el nom del meu pare i de la meva mare i els anys que tinc. El que no diu és que parlo poc, i que quan ho faig sempre parlo en veu baixa. Tampoc hi diu que vaig descobrir la poesia el vint-i-sis d’abril de mil nou-cents noranta-dos. Sóc llicenciat en Dret per la Universitat de Girona, però prefereixo llegir els meus poemes en públic. A recitar me’n va ensenyar el poeta canadenc George Elliot Clark, un capvespre sicilià de 2002. La mètrica la vaig anar agafant amb en Salvador Oliva, quan deixava d’assistir a les classes de dret processal civil per anar-lo a escoltar. De moment no he publicat cap llibre.

Els meus poetes de capçalera són Robert Lowell, Joan Vinyoli i Carlos Drummond de Andrade. També sento una profunda devoció pel treball de Yehuda Amikhai.

Juntament amb Valéria Cándida de Araújo (la meva dona), hem iniciat un projecte per intentar abocar a la nostra tradició literària allò més significatiu de la poesia brasilera contemporània. 
Ricard Mirabete
Barcelona, 1971. Llicenciat en Filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona és professor d’educació secundària. Col·labora en revistes culturals  catalanes com ara Benzina i La Directa escrivint crítica literària i musical.
És autor d’un blog que duu el títol de la seva primera obra poètica: Última ronda (
http://blocs.mesvilaweb.cat/ricard99).

Ha publicat els llibres de poemes Última ronda (Premi l’Amadeu Oller 1999), La gran baixada i Les ciutats ocasionals (Premi d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental 2008).
Ricard Ripoll

Ricard Ripoll (Sueca, 1959) és professor de literatura francesa a la Universitat Autònoma de Barcelona on dirigeix el GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives). És escriptor i traductor. Ha publicat la novel·la L’espai dels impossibles (2005) i els poemaris Engrunes d’estels irats (1986), De l’abrupte fins al cos (1987), El encontres fortuïts (2001), La memòria dels mots (2003), El cant del Salvador (2007), Les flors àrtiques (2007) i La frontera (2008).

Rosa Roig Celda

Vaig nàixer en l’estiu de l’any 1962, un dia de ponent, quan els camps d’arròs del meu poble, Sueca, tenen aquella olor a humitat i terra... Anys més tard, vaig estudiar Filologia Catalana i Sebastià Serrano, em va convéncer que la paraula és seducció. Primer la vaig convertir en el meu ofici. Després el dolor i la ràbia per les morts familiars i sobtades, m’espentaren a provar el poder regenerador i curatiu de la paraula.

Ara jugue amb les paraules des del blog que compartisc amb la meua germana, que compon dibuixos. I des de la xarxa he participat en creacions col·lectives que han esdevingut llibres de relats i de poesia.

El fet d’escriure, confús, únic i previsible ha de ser la nostra última i definitiva justificació. El que escric és inútil, com la vida —ho diu Fuster i jo m’ho crec—. És personal, de persones que es mouen entre estats de consciència oposats, persones que no estan segures del seu lloc en el món. Paraula i prosa devastada, fragmentada, incompleta. I silenci.

http://vidapervida.blogspot.com

 

 

Santi Borrell

Santi Borrell Giró (1972, Vilafranca del Penedès). No ha guanyat cap premi literari. “Els dies a les mans” és el seu primer llibre de poemes que publica en una editorial alternativa, independent. Té una obra extensa, fins ara inèdita. A part d’escriure, ha promogut diversos festivals de poesia, llibres col·lectius, muntatges poètics, com així altres iniciatives per internet. També se’l pot llegir al seu blog Santi B (http//:poesiasantib.blogspot.com). El seu interès pel llenguatge també l’ha portat a fer poemes visuals i poemes objectes.

 

Sònia Moll

Barcelonina (1974) i filòloga, he fet de correctora, editora, traductora i professora. He publicat a la revista Caravansari, al llibre col·lectiu La catalana de lletres 2005 (Cossetània), en tres plaquettes de poesia de Papers de Versàlia (Sabadell) i a l'antologia poètica Nou de set, aplegada per Susanna Rafart (Heptaseven 2011).

Amb Non si male nunc (Viena Edicions, 2008), el meu primer llibre de poemes, vaig rebre el V Premi Sant Celoni de Poesia. Des d'abril de 2008 escric un bloc: http://lavidatevidapropia.blogspot.com .

Xulio Ricardo Trigo
 
 
 

Alessandro di Prima

Àngel Rodríguez

Clàudia Viladrich

Daniel Ruiz-Trillo

David Caño

David Jiménez i Cot

David Madueño

Eva Alloza

Francesc Arnau

Ignasi Arauz

Jaume Garrié

Jordi Roggia

Júlia Costa

Lluís Calvo

Manel Ballester

[ + Articulistes ]

Recer de versos, bloc de poesia | | equip | recomana | contacte |nota legal | disseny web
facebook inici Versos.cat RSS recitalsdiversos